Des que Howard Gardner parlés al 1996 de les intel.ligències múltiples, el sistema educatiu ha anat incorporant aquest discurs i defensant altres sabers no només cognitius com a base per esdevenir competent. Darrerament es parla d'intel.ligència executiva, per part, sobretot, de Marina. Podeu veure a què es refereix a:
http://www.lavanguardia.com/cultura/20120620/54314439763/inteligencia-ejecutiva-jose-antonio-marina.html
Què en penseu? Cal desenvolupar aquesta competència? Com fer-ho?
No acabe d'entendre a qui es refereix Marina, als alumnes o al professorat? Qui ha d'enfortir la voluntat? Qui ha de suportar l'esforç, "aguantar" les molèsties (m'ha cridat molt l'atenció aquest punt) i guiar-se per recompenses llunyanes? En principi m'ho agafava a títol personal, com a docent. Després he vist que també parlava del dèficit d'atenció, la hiperactivitat... és a dir, del control de l'acció referida als alumnes. Supose que, com tot en aquest tema de les competències, en podem traure benefici tots dos grups.
ResponElimina